dimarts, 25 de març de 2014

ELS CONSELLS DE GUERRA II



CONSELL DE GUERRA. contra Joan Comorera, un dels fundadors i dirigent del PSUC. Detingut a Barcelona l'any 1954 i el judici militar es féu l'agost de 1957, pel qual fou condemnat a 30 anys de presó. Empresonat al penal de Burgos, on va morir 1958 


Els consells de guerra durant els primers anys del franquisme tenien uns passos molt definits:

1. Denúncia particular, molts cops sense proves (per venjances personals). A nivell de barri, grups d’individus es van autonomenar Adalid de la justícia, decidint qui havia de ser jutjat i qui no segons les seves actuacions  durant la revolució i la guerra. Molts cops, les denúncies i delacions no es basaven en cap prova (sols en rumors o simplement en la venjança personal). De seguida que Barcelona va ser ocupada por els nacionals, les denúncies es van multiplicar. Les denúncies es podien fer a qualsevol local de Falange, la Guàrdia Civil o l’Ajuntament. Però també es van crear nous jutjats a cada districte per facilitar les denúncies. Es podia denunciar individualment o col·lectivament, de forma escrita o oral, i tb anònimament.

2.     Detenció per les columnes de l’ordre públic, voluntaris, Falange, Guàrdia Civil i (després) per la policia (Brigada Político-Social i Brigada de Investigación Criminal).

3.     Trasllat a centres de detenció i interrogatori (informant de les acusacions).

4.     Investigació: un cop el jutge rebia la denúncia, aquest iniciava la investigació, demanat informació sobre el denunciat a l’ajuntament d’on vivia, a Falange i a la Guàrdia Civil. Els informes els redactava el servei d’investigació de FET y de las JONS (passeig de Gràcia 37).
5.     Declaració dels denunciants i testimonis davant el jutge militar instructor.  Molts cops no presentaven proves: “sabiendo por referencias; posteriormente ha llegado a la conclusión; que el manifestante no sabe que hayatomadopartedirectamente en ningúnasesinatopero lo considera culpable de todos los cometidos, así que sino es directamente autor de estos crímenes, es inductor...; que el declarante permaneció ausente de esta localidaddurante el pasadoperiodorojo, por lo que de ciència pròpia ignora la actividad del citado individuo, però tienereferenciasfidedignas”.

6.     Declaració de l’inculpat davant el jutge instructor i resum de les acusacions.

7.     Causa remesa a l’Auditor de Guerra, que fixava la data del consell de guerra.

8.     Consell de guerra o Judici sumaríssim:  A Barcelona es celebrava als tribunals de:
a.     Portal de la Pau _ A la seu del Govern Militar (edifici de 1928) al Portal de la Pau es va situar el primer tribunal dels Consells de Guerra.
b.     Plaça de Francesc Macià, 2 _ Aquí es va situar el segon tribunal dels consells de guerra. Va ser recolzat pel tribunal situat a l'Hospital Militar del carrer Tallers.

Va haver-hi un allau de denúncies i de judicis.  Durant 1939, 1150. Cada hora es feia la vista pública de 10-12 persones. Mesos més tard, les denúncies van minvar i els judicis es feien de forma individual.
Els tribunals del consell de guerra els formaven 1 president, 3 vocals i 1 ponent (llicenciat en dret) que presencien el judici i dicten sentència. Hi havia també el Fiscal i un Advocat defensor que demanava clemència.

9.     Sentència: un cop acabades les intervencions, el tribunal deliberava i dictava sentència: des de mesos de presó a pena de mort. Aquesta podia ser commutada per cadena perpètua si portava avals favorables o si Franco commutava la sentència.

AVALS: Per sort moltes de les acusacions van quedar rebaixades en presentar els avals o informes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada