Un cop llegida la sentència, si es tractava de sentència de mort, es feia el trasllat del condemnat
a la presó a l’espera de la llista de Capitania General amb els condemnats. Els
condemnats a mort coneixien el seu destí poques hores abans de la seva
execució. Els que serien afusellats podien escoltar missa, confessar-se i
combregar davant el capellà.
El dia de l'execució, es traslladava els condemnats
al Camp de la Bota: els condemnats eren lligats de 2 en 2 pel colze i pujats a un
camió al Camp de Bota.
Molts cops les execucions eren col·lectives. Un metge
certificava les morts, indicant com a causa "hemorràgia interna" (sense dir què
l’havia provocada). S’inscrivien les defuncions al Registre Civil de Barcelona.
Els cadàvers eren portats a la fossa comuna del cementeri
sud-oest de Montjuïc. Molts amb una peça de roba o distintiu per ser reconeguts
pels familiars que molts cops s’assabentaven de l’execució un cop passada. A
les 9 del matí es ficava la llista d’executats a la paret de la presó.
Cementeri Montjuïc. Fossar
de la Pedrera
 |
| El Fossar de la Pedrera. Montjuïc. Font: Wikipedia |
Espai d'enterrament de les víctimes anònimes de la Guerra Civil i dels
executats durant la repressió franquista. En aquest espai es poden veure els
memorials que recorden a totes aquestes persones, als morts als camps de
concentració espanyols i alemanys (durant la II Guerra Mundial). Destaca el
monument funerari a Lluis Companys.
De 1939 a 1945 van ser afusellats 432 presoners de Barcelona i voltants.
El
període més negre va ser el de 1939-40: 1939, 319; 1940, 69; 1941, 9; 1942, 11;
1943, 10; 1944, 11; 1945, 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada