 |
| Alguns camps de concentració de Catalunya |
Els camps de concentració van ser una realitat que va començar durant la
guerra, com a centres d’internament de reclusos de guerra. Al final de la
guerra, els camps de concentració també van rebre els presoners de guerra. Però
aviat també van concentrar tots aquells retornats de l’exili a França. Moltes
d’aquestes persones van haver d’esperar fins al final de la guerra per poder
tenir els avals o informes expedits per les autoritats franquistes per saber si
quedaven en llibertat o anaven a presó.
Durant els primers mesos després de l’ocupació, els camps de concentració
es van multiplicar,. S’aprofitaven edificis grans i espaiosos per donar cabuda
a gran quantitat de presos. Al març de 1939, hi havia 130.000 presoners de
guerra als diferents camps de concentració de Catalunya.
Els 3 grans centres de concentració de Barcelona van ser:
Palau de les Missions de Montjuïc: Camp de concentració disposat a les
antigues instal·lacions del Palau de les Missions de l'Exposició Internacional
de 1929. Va concentrar presoners de guerra i presos polítics fins al gener de
1940 en què va passar a ser part de la Model. Com a camp de concentració va
arribar a tenir 4 cops més presos de la seva capacitat.
El Camp d'Horta: Complex que es va començar a construir l'any
1927 per acollir la Casa de la Caritat de Bcn. Aquesta institució estava
situada originalment al carrer Montalegre (Raval), però s'havia quedat petita.
L'any 39 es fa servir com a camp de concentració amb dos espais principals: els
pavellons de Llevant i Ponent. Al gener de 1940 es va tornar a la Diputació de
Barclona. Actualment forma part de la zona Llars Mundet de la Universitat de
Barcelona. Va arribar a aplegar 11.000 presoners.
Poblenou: Situat a l'antiga fàbrica i magatzems de cànem propietat de la família
Godó, es va conéixer com a Cànem. Al 1940 va passar a ser part de la Model,
recollint presos comdemnats que ja hi cavien. Va funcionar fins mitjans 1942.
Situat entre els carrers Llull, Ram´nturró i Roc Boronat.
Dins d’aquests centres de concentració es patien malalties per la manca d’higiene (tuberculosi) o la mala
alimentació. A més, també es patien maltractaments
físics com a correctius: “veure dos o tres presos en posició de ferms dent la
salutació feixista durant hores”.
 |
| Dibuix d'un presoner del Camp d'Horta |
L’espai era un problema important: s’havien de
posar en fila i damunt de cada dos farcells dormien 4 persones sense cap manta:
“A la nit quan un es cansava d’estar del costat que fos, amb una determinada
pressió corporal sis o set es desplaçaven...” “Dormíem capiculats o sigui les
cames d’uns en direcció al cap dels altres”.
L’adoctrinament també va ser clau tant a les presons com
als camps de concentració: els obligaven a cantar cada matí cançons com el Cara
al Sol i a fer la salutació feixista.
