Les tropes republicanes que encara defensaven aquest vèrtex entre l'Ebre
i el Segre fugen per evitar quedar envoltades pel nord i el sud. Aquestes tropes republicanes eren veterans de la lluita en l'Ebre l'estiu
anterior.
Les tropes franquistes creuen definitivament l'Ebre i fixen un
cap de pont en la localitat d'Ascó. Des d'ací llancen els atacs.
 |
| Vicente Rojo. Wikipedia |
El comandament republicà a
Catalunya, dirigit pel general
Vicente Rojo, va formar llavors
successives línies de defensa amb les tropes encara en condicions de
lluitar (línies anomenades L-1, L-2, L-3, i L-4). Tot i així aquestes línies
estaven poc guarnides i els seus defensors van ser voltats o depassats
per les tropes franquistes en pocs dies.
I és que la inferioritat
numèrica del bàndol republicà era greu, però també la seva inferioritat logística. Després de la sagnia de la Batalla de l'Ebre, la URSS semblava
convençuda de la derrota final de la República i no havia reposat
l'armament perdut. per la seva part, el bàndol nacional continuava rebent material de tota mena des d'Alemanya i Itàlia.
