Una de les característiques del nou règim va ser la de voler imposar una
doctrina ben clara basada en l’españolismo, el catolicisme, la tradició i
l’obediència cega al Movimiento Nacional. La simbologia va ser doncs una de les
armes per arribar a adoctrinar els ciutadans.
Un dels símbols que encara perdura i que és més reconegut per tothom són
les plaques del Ministerio de Vivienda,
amb el distintiu del “yugo y las flehas” de la FET.
Als edificis oficials, sobre tot els relacionats amb el Govern Militar
(caserna del Bruc, Capitania General) trobem encara un relleu de l'escut d'Espanya amb l'àliga imperial amb símbols
falangistes.
També les pintades, monuments i
plaques commemoratives van ser un element comú a totes les poblacions:
-
A
Barcelona, a l’Ajuntament es va incoroporar una placa a la façana commemorant
la Victoria del Glorioso Movimiento Nacional.
-
A l’obelisc
de la Plaza de la Victoria es va incorporar la estàtua de Frederic Marès
dedicada a la Victòria. Inaugurat en 1936, aquest obelisc estava dedicat en un
principi al Pi i Margall, el primer president de la Primera República
Espanyola. Estava decorat amb una escultura de Josep Viladomat (qui va guanyar
el concurs municipal, deixant segona una exultura de Marés). Després de la
"victòria" franquista, molts monuments repubicans es van enderrocar i
altres es van transformar. En aquest cas, es va retirar l'escultura de
Viladomat i es va posar l'escultura de Marès transformada (coberts els pits i
canviant els simbols). També es va afegir com a remat una àguila imperial (a
partir d'ací es va conéixer com la plaça del Loro), després canviada per una
piràmide. Aquest nou monument es a inaugurar en 1940, en el primer anniversari
de la "Victòria nacional". Finalment es va enderrocar en 2011.
-
A la
façana de la Catedral es va fer una pintada a Jose Antonio Primo de Rivera y
los mártires caídos en defensa del Movimiento.
A continuació podem llegir un parell de testimonis per entendre la dimensió que va suposar la publicitat del Règim i del mateix Franco:
A continuació podem llegir un parell de testimonis per entendre la dimensió que va suposar la publicitat del Règim i del mateix Franco:
Hemos recibido la fotografia del Generalísimo
Franco, de la Central de Bibliotecas Populares. Dietari de la Biblioteca Popular Pere Vila (12-I-1940)
La cara de Franco la veia a les parets
dels carrers, a les oficines, a l’escola, a les botigues, als diaris, als
NODO... Assumpta Sesma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada