dilluns, 23 de juny del 2014

SIMBOLISME FRANQUISTA



Una de les característiques del nou règim va ser la de voler imposar una doctrina ben clara basada en l’españolismo, el catolicisme, la tradició i l’obediència cega al Movimiento Nacional. La simbologia va ser doncs una de les armes per arribar a adoctrinar els ciutadans.
Un dels símbols que encara perdura i que és més reconegut per tothom són les plaques del Ministerio de Vivienda, amb el distintiu del “yugo y las flehas” de la FET.
Als edificis oficials, sobre tot els relacionats amb el Govern Militar (caserna del Bruc, Capitania General) trobem encara un relleu de l'escut d'Espanya amb l'àliga imperial amb símbols falangistes.

També les pintades, monuments i plaques commemoratives van ser un element comú a totes les poblacions:
-          A Barcelona, a l’Ajuntament es va incoroporar una placa a la façana commemorant la Victoria del Glorioso Movimiento Nacional. 

-          A l’obelisc de la Plaza de la Victoria es va incorporar la estàtua de Frederic Marès dedicada a la Victòria. Inaugurat en 1936, aquest obelisc estava dedicat en un principi al Pi i Margall, el primer president de la Primera República Espanyola. Estava decorat amb una escultura de Josep Viladomat (qui va guanyar el concurs municipal, deixant segona una exultura de Marés). Després de la "victòria" franquista, molts monuments repubicans es van enderrocar i altres es van transformar. En aquest cas, es va retirar l'escultura de Viladomat i es va posar l'escultura de Marès transformada (coberts els pits i canviant els simbols). També es va afegir com a remat una àguila imperial (a partir d'ací es va conéixer com la plaça del Loro), després canviada per una piràmide. Aquest nou monument es a inaugurar en 1940, en el primer anniversari de la "Victòria nacional". Finalment es va enderrocar en 2011.
-
 A la façana de la Catedral es va fer una pintada a Jose Antonio Primo de Rivera y los mártires caídos en defensa del Movimiento.









A continuació podem llegir un parell de testimonis per entendre la dimensió que va suposar la publicitat del Règim i del  mateix Franco:
 


Hemos recibido la fotografia del Generalísimo Franco, de la Central de Bibliotecas Populares. Dietari de la Biblioteca Popular Pere Vila (12-I-1940)

La cara de Franco la veia a les parets dels carrers, a les oficines, a l’escola, a les botigues, als diaris, als NODO... Assumpta Sesma

 

 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada