REPRESSIÓ POLÍTICA I SOCIAL

Des del mateix dia de l’ocupació de Barcelona s’havien anat publicant i aplicant les disposicions oficials del nou règim. Les llibertats democràtiques garantides per la Constitució republicana de 1931 quedaven suprimides. L’estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, abolit. La Generalitat suprimida i els seus funcionaris acomiadats. Començava la depuració de funcionaris públics.

Miquel Mateu i Pla amb les forces vives del Règim Franquista

El 27 de gener es nomena la Comisión Gestora, lo que després serà el Pleno Municipal amb 10 tinents d’alcalde, 11 regidors i l’alcalde. El primer alcalde de Barcelona durant el franquisme va ser Miquel Mateu i Pla.

El 23 de febrer es crea la Comisión Permanente amb tinents d’alcalde, l’interventor i el secretari municipal interí.

Cada Tenencia de Alcaldia (10) s’encargava d’un districte de la ciutat i d’una funció o Ponencia: Cultura, Sanidad, Obras Públicas... Es van crear 2 Ponencias noves: Ensanche i Reconstrucción. Aquestes van passar l’any 1944 a la Sección de Obras Públicas (hi havia 4 seccions).

De seguida que es va implantar els nous òrgans de decisió, van començar també les DEPURACIONS del personal municipal:

-          Tots els contractes després del 18/07/1936 van ser anul·lats

-          Tots aquells que no es van presentar després de l’ocupació van ser acomiadats.

-          La resta va haver de presnetar unes Declaraciones Juradas per comprovar la seva adhesió al Régimen o al menys la no adhesió a la república. “Juro por Dios y declaro por mi honor...” Interrogatorio: “Si prestó su adhesión al Movimientos Nacional / al Gobierno marxista, cuándo y cómo”

Els funcionaris municipals es van rebaixar des de 1936 amb 6497 a 5047 l’any 1940.

 

Cua davant el Palau Robert. Jefatura de los Servicios de Ocupación (SdO). març 1939

Per suplir totes les baixes, es va portar a terme una política de Contractació basada en què el 80% dels llocs ocupats havien de ser per a “excombatientes, excautivos, huérfanos o personas económicamente dependientes de personas asesinadas por los rojos” (exemple: Concurs municipal per 92 places per la Guàrdia urbana: 75 per a excombatientes)