TREBALLS FORÇOSOS

Evolucio dels Destacamentos Penados

El Batallón Disciplinario de Soldados Trabajadores.

Com els camps de concentració. Els BATALLONS DE TREBALLADORS van sorgir durant la guerra.  I van continuar durant els primers anys de postguerra. Es creen el maig de 1937 perdonar sortida a la gran quantitat de presoners dels camps de concetració, com a repressió física i econòmica. Els DESAFECTES (afiliats a partits d’esquerre o sindicat, sense responsabilitats polítiques ni delictives) van ser els presoners escollits per a formar part dels batallons. L’objectiu: la reconstrucció civil i militar dels danys de la guerra amb una mà d’obra esclava. Segons el franquisme: "lo que los rojos destrozaron, los rojos lo reconstruirán".

Els Batallons van existir fins a mitjans de 1940. Llavors van passar a ser BATALLONES DISCIPLINARIOS DE SOLDADOS TRABAJADORES. Aquests batallons eren com els anteriors, però estaven formats ja no per presos de guerra, sinó per joves que havien de fer el servei militar (una obligació amb la pàtria) de les quintes d’entre 1936 i 1941, i considerats com a Desafectes al règim. El dia 22 de desembre de 1939, la DIRECCIÓN DE RECLUTAMIENTO Y PERSONAL  va publicar l’ORDEN MINISTERIAL al Diario Oficial del Ministerio del Ejército nº 68, cridant les primeres quintes.  A Barcelona es publicà el 27 de desembre.

Abans de destinar els joves de les quintes, se’ls havia de CLASSIFICAR en relació al Glorioso Movimiento Nacional, a partir d’informes de l’Ajuntament, la Guàrdia Civil i la FET y de las JONS, i altres documents presentats per la persona afectada per demostrar la seva adhesió al règim. Les classificacions eren:
AFECTOS: indubtablement fidels al règim.
INDIFERENTS
DESAFECTOS: culpables dels seus antecedents i q havien de patir un càstig.

Els Afectos i Indiferents anven a un regiment per fer el Servei Militar. I els Desafectos anaven a un Batallón Disciplinario. D’aquesta forma es reclutaven tots els joves de la zona republicana, els clasificaven (castigants a tots els desafectes), i tenir mà d’obra quasi gratis  per a reconstruir el pais.

A Barcelona, per poder classificar-se, els joves s’havien de presentar-se obligatòriament a les següents Tenencias de Alcaldía (publicades a La Vanguardia):
Distrito 1: C/ Ancha 25
Distrito 2: Avda. De la Técnica, Montjuich.
Distrito 3: Aragón 311
Distrito 7: Cruz Cubierta 104
Distrito 8: Pl. Rius y Taulet
Distrito 9: Pl. Orfilia 1.

Els Batallones Disciplinarios eren esquadrons mòbils, amb diferents destinacions al llarg del compliment del Servei. Entre 1939 i 1942 a Barcelona hi ha 4 Batallons, 2 d’ells disciplinaris. Cada batalló es dividia en 4 companyies, cadascuna d’uns 100 soldats. Les obres que van fer a Barcelona van ser la reconstrucció d’espais malmesos durant la guerra i destaquen:

-         Convent de Sant Agustí: Aquí els batallons de treballadors van reconstruir la caserna de Sant Agustí al carrer Comerç, malmès pels bombardeigs.

-          Cementeri St Andreu: Els treballs forçats aquí van consistir en la construcció l'any 1940 d'un panteó funerari per diferents soldats franquistes caiguts en combat. Aquest monument encara existeix en peu.

-          Carrer de la Maquinista: Reconstrucció del carrer

A aquests batallons, les condicions eren molt dures: falta d’higieni, mala alimentació, malalties, accidents laborals.. Els soldats treballadors van ser atesos a l’Hospital Militar del carrer Tallers. La resta de militars i oficials anaven a l’hspital de Vallcarca (dit del Generalísimo Franco) i el del Vall d’Hebrón (dit del Alcázar de Toledo).

Dins d’aquests batallons, l’adoctrinament cap al règim va ser clau: cantar el Cara el Sol, fer la salutació, evangelitzacions...

Els soldats treballadors podein ser denunciats. Aquestes denúnices si eren confirmades passaven a la Subinspección de Campos de Concentración, on s’interrogava al denunciat i se’l tancava a la presó a l’espera del consell de guerra.

Els BatallonesDisciplinarios van desaparèixer l’octubre de 1942. Els joves que acabaven amb aquest servei passaven directament al servei militar. 

 

Destacament penal

La redempció de penes de presó es podien fer a través dels Destacamentos penados, grups més o menys nombrosos de presos que podien ser contractats per entitats públiques, eclesiàstiques o privades. La vida en aquests destacaments era menys dura que a la presó.. A més, pretenia arranjar la malmesa economia del pres i de la seva família: 2 pts a la família, 1 pta a cada fill menor de 15 anys i 1,30 pta al reclús.

Els DestacamentosPenados estaven formats per presos que volien la Redención de Penas por Trabajo. Al convent de Sant Agustí va haver-hi un Destacament de 130 reclusos. Allà van restaurar i millorar edificis dels pavellons de la caserna de Jaume I (prop del Parc de la Ciutadella) i adaptar l'edifici del Govern Militar del Portal Militar per als serveis de jutjat, caixes de reclutes, consells de guerra i farmàcia militar.

REPRESSIÓ POLÍTICA I SOCIAL

Des del mateix dia de l’ocupació de Barcelona s’havien anat publicant i aplicant les disposicions oficials del nou règim. Les llibertats democràtiques garantides per la Constitució republicana de 1931 quedaven suprimides. L’estatut d’Autonomia de Catalunya de 1932, abolit. La Generalitat suprimida i els seus funcionaris acomiadats. Començava la depuració de funcionaris públics.

Miquel Mateu i Pla amb les forces vives del Règim Franquista

El 27 de gener es nomena la Comisión Gestora, lo que després serà el Pleno Municipal amb 10 tinents d’alcalde, 11 regidors i l’alcalde. El primer alcalde de Barcelona durant el franquisme va ser Miquel Mateu i Pla.

El 23 de febrer es crea la Comisión Permanente amb tinents d’alcalde, l’interventor i el secretari municipal interí.

Cada Tenencia de Alcaldia (10) s’encargava d’un districte de la ciutat i d’una funció o Ponencia: Cultura, Sanidad, Obras Públicas... Es van crear 2 Ponencias noves: Ensanche i Reconstrucción. Aquestes van passar l’any 1944 a la Sección de Obras Públicas (hi havia 4 seccions).

De seguida que es va implantar els nous òrgans de decisió, van començar també les DEPURACIONS del personal municipal:

-          Tots els contractes després del 18/07/1936 van ser anul·lats

-          Tots aquells que no es van presentar després de l’ocupació van ser acomiadats.

-          La resta va haver de presnetar unes Declaraciones Juradas per comprovar la seva adhesió al Régimen o al menys la no adhesió a la república. “Juro por Dios y declaro por mi honor...” Interrogatorio: “Si prestó su adhesión al Movimientos Nacional / al Gobierno marxista, cuándo y cómo”

Els funcionaris municipals es van rebaixar des de 1936 amb 6497 a 5047 l’any 1940.

 

Cua davant el Palau Robert. Jefatura de los Servicios de Ocupación (SdO). març 1939

Per suplir totes les baixes, es va portar a terme una política de Contractació basada en què el 80% dels llocs ocupats havien de ser per a “excombatientes, excautivos, huérfanos o personas económicamente dependientes de personas asesinadas por los rojos” (exemple: Concurs municipal per 92 places per la Guàrdia urbana: 75 per a excombatientes)

CAMPS DE CONCETRACIÓ

Alguns camps de concentració de Catalunya

Els camps de concentració van ser una realitat que va començar durant la guerra, com a centres d’internament de reclusos de guerra. Al final de la guerra, els camps de concentració també van rebre els presoners de guerra. Però aviat també van concentrar tots aquells retornats de l’exili a França. Moltes d’aquestes persones van haver d’esperar fins al final de la guerra per poder tenir els avals o informes expedits per les autoritats franquistes per saber si quedaven en llibertat o anaven a presó.

Durant els primers mesos després de l’ocupació, els camps de concentració es van multiplicar,. S’aprofitaven edificis grans i espaiosos per donar cabuda a gran quantitat de presos. Al març de 1939, hi havia 130.000 presoners de guerra als diferents camps de concentració de Catalunya.

Els 3 grans centres de concentració de Barcelona van ser:

Palau de les Missions de Montjuïc: Camp de concentració disposat a les antigues instal·lacions del Palau de les Missions de l'Exposició Internacional de 1929. Va concentrar presoners de guerra i presos polítics fins al gener de 1940 en què va passar a ser part de la Model. Com a camp de concentració va arribar a tenir 4 cops més presos de la seva capacitat.

El Camp d'Horta: Complex que es va començar a construir l'any 1927 per acollir la Casa de la Caritat de Bcn. Aquesta institució estava situada originalment al carrer Montalegre (Raval), però s'havia quedat petita. L'any 39 es fa servir com a camp de concentració amb dos espais principals: els pavellons de Llevant i Ponent. Al gener de 1940 es va tornar a la Diputació de Barclona. Actualment forma part de la zona Llars Mundet de la Universitat de Barcelona. Va arribar a aplegar 11.000 presoners.

Poblenou: Situat a l'antiga fàbrica i magatzems de cànem propietat de la família Godó, es va conéixer com a Cànem. Al 1940 va passar a ser part de la Model, recollint presos comdemnats que ja hi cavien. Va funcionar fins mitjans 1942. Situat entre els carrers Llull, Ram´nturró i Roc Boronat.

Dins d’aquests centres de concentració es patien malalties per la manca d’higiene (tuberculosi) o la mala alimentació. A més, també es patien maltractaments físics com a correctius: “veure dos o tres presos en posició de ferms dent la salutació feixista durant hores”.

Dibuix d'un presoner del Camp d'Horta

L’espai era un problema important: s’havien de posar en fila i damunt de cada dos farcells dormien 4 persones sense cap manta: “A la nit quan un es cansava d’estar del costat que fos, amb una determinada pressió corporal sis o set es desplaçaven...” “Dormíem capiculats o sigui les cames d’uns en direcció al cap dels altres”.

L’adoctrinament també va ser clau tant a les presons com als camps de concentració: els obligaven a cantar cada matí cançons com el Cara al Sol i a fer la salutació feixista.

EVANGELITZACIÓ

A part de la simbologia civil, una altre tipus d’adoctrinament va ser a través de la religió. L’Església Catòlica va ser germana del “Alzamiento nacional” i del Règim franquista. I aconseguia l’adoctrinament per a espanyolitzar, i evangelitzar a través de:

Escoles religioses.   

La tornada dels objectes litúrguis i religiosos a les esglésies. Un exemple clar i que va causar moltíssima expectativa va ser la tornada del Crist de Lepant a la Catedral. 

  Batejos multitudinaris.

Grans celebracions de festes religioses.
 

Bateig multitudinari a l'Arc de Triomf. Barcelona

  

Una sèrie de testimonis de l'època ens ajuden a entendre la situació:

Aunque en casa no éramoscreyentes, a mi primo Paco y a mí nos enviaban a “catecismo”, en un local del Auxilio Social que había en el recintomismo de la Sagrada Familia. El objetivo no era otro que el poder quedanos con el traje de comunión que te regalaban las “señoritas de las conferencias” y, además, estasseñoritas, de vez en cuando, lehacían llegar a mi madre alguna ayudacuandoestabaenferma. Sergio Guzmán

Es un crimen tomar el Tierno cerebro de una nina de 8 años y, bajo el pretexto de preparación para la primera comunión, meter en sucabecita coses como: “El pecado original, el pecado de la carne, el terror del sexo, e fuegoeterno, el infierno, la virginidad y el sextomandamiento”. Pere Mirete

La semana Santa era de miedo. Aprenas circulaban coches; en los pocos cines que permanecían abiertos solo daban películas de Jesús y los diez mandamientos. José Pollán